Va prestame poner equí dalgunes de les munches semeyes que faigo nes mios caminates. Nun pretendo describir rutes nin dar conseyos sobre'l meyor camín pa faceles. N'Internet hai abondo d'eses informaciones y lo único que diba conseguir ye confundir.
De toes formes toi abiertu a responder a les entrugues que faiga daquién interesáu en dalgún de los mios paseos.
Fadré una introducción de caúna de les rutes.

martes, 7 de octubre de 2014

Per Piloña: Picu Ordiyón

       Domingu, 13 de xunetu de 2014          Miyares - Pista l'Armonga - La Peruyal - Cantu Miyares - Salgar - Paré La Xenra - Picu Ordiyón - Campera la Linar - Picu Cerru - La Cruz - Montecudiellu - San Feliz - Sieres - Borines - Vallobal - Miyares.


          "Nes ascensiones faigamos llargues paraes pa descansu del cuerpu y pal esfrute de l'alma ablucada que dulcemente naufraga nel mar del infinitu."    Giuseppe Gugliermina


          Tenía gana de conocer esti modestu y pémeque desconocíu piquín. Ye d'esos que siempre se van dexando porque  la escursión ye curtia y cercana y pue facese en cualquier momentu.
          Un domingu de los pocos que nun madrugo y amás taba nel mio pueblu, lo que m'acerca más tovía, improvisé esti guapu paséu.
          Col enfotu, como siempre faigo nos fines de selmana, de volver a casa a la hora comer entamé'l paséu nel guapu pueblín piloñés de Miyares.
          Lo poco que sabía del percorríu, lo que topara per internet, ye qu'entamaba y acababa nesti llugar. Anque toi fartucu facelo, y tien les sos ventaxes, nun me presta dir y venir pel mesmu sitiu. Asina ye que tenía la esperanza de que'l tiempu m'acompañara y con bona visibildá poder improvisar una ruta alternativa de venida. Nes rutes circulares suelo disfrutar más.
       Tuvi suerte y nun me foi difícil atopar esi camín. Asina ye que salióme una ruta circular bastante prestosa.
          L'Ordiyón (Tamién lleí Ordeyón y Ordeillón) ye'l picu más occidental del Sueve. Tien unes vistes de privilexu sobre'l valle y montes de Piloña y adivinénse tamién bones vistes a los cordales de Ponga y a los Picos d'Europa. Digo adivínense porque la borrina impedía les vistes de lloñe.
          Quedé cola gana dir al picu Los Cuervos que se ve cerquina, paez de mayor altor, colo que les vistes serán tovía meyores, y pola so situación debe tar cercanu al mayáu d'Espineres.
          Nun tuvi dificultá pa facer el regresu pasando per otru piquín, creo que'l Cerru.
          L'unicu inconveniente, anque'l tráficu ye contáu, son los casi cuatro kilómetros de carretera de Borines a Miyares.
          A la hora xintar, como planiare, taba en casa col propósitu de repetir el paséu ampliádolu pa subir al picu Los Cuervos.
          Lo que suel pasame ye que con cada escursión pendiente tengo qu'añader otra. D'esta forma la llista nunca mengua. Pémeque qu'esto yá nun tien igua.

2 comentarios:

  1. Guapu percorríu y mui novedosu...hai tanto por descubrir n'Asturies.

    Un abrazu

    ResponderEliminar
  2. Tienes razón. Asina que la mio llista de pendientes cada día ye más escomanada.
    Un saludu

    ResponderEliminar