Va prestame poner equí dalgunes de les munches semeyes que faigo nes mios caminates. Nun pretendo describir rutes nin dar conseyos sobre'l meyor camín pa faceles. N'Internet hai abondo d'eses informaciones y lo único que diba conseguir ye confundir.
De toes formes toi abiertu a responder a les entrugues que faiga daquién interesáu en dalgún de los mios paseos.
Fadré una introducción de caúna de les rutes.

jueves, 26 de junio de 2014

Peña Ubiña y Cerreos

          Miércoles, 14 de mayu de 2014          Casa de Mieres - Ubiña la grande (A medies) - Peña Cerreos - Casa de Mieres.

         “Ún, cola edá, llíbrase del deséu de facer les coses como los demás y fai tranquilamente y ensin mieu lo que-y paez a él.” William Somerset Maughan

          Guapu día de monte y tamién aclaratoriu, ¿cuantes veces serán yá?, de que los años nun pasen de baldre.
          La mio intención yera subir a Peña Ubiña dende la casa de Mieres y volver pel mesmu camín. La última vez que tuviera nesti emblemáticu monte de "los Alpes Tuizos", como diz un bon montañéru y amigu, subiera dende Tuiza d'Arriba. Y d'eso  pasaren unos cuantos años.
          Foi un día bien guapu, ensin borrina, que ye lo que más medrana me da cuando m'acerco al monte.
          El paséu mañaneru taba resultándome prestósu y too diba como tenía planificao: les guapes vegues  Candioches y Retuertu pa, dexando a manzorga Ubiña la pequeña, llegar al colláu Ronzón.
          Dende aquí empieza la "verdadera" subida que recordaba menos incómoda: los años...Cuando taba a 2252 m según el mio GPS atopéme con un neveru al que nun m'atreví nin siquiera a intentar superar. Sentéme un poco a la so vera y con una pequeña deceición di la vuelta.
           Faltábenme 159 m de desnivel y unos cuantos más de caminar pa llegar a la cume. Pero alcodábame que l'arista superior ye más ancha y fácil d'andar. Asina que volví pal colláu Ronzón cola moral daqué baxa.
          De toes formes tengo bastante asumíes les mios torgues de vieyu, cada días más grandes, y sobre la marcha decidí dir a peña Cerreos. Nesti monte nunca tuviere.
          De oeste a este según venía  de peña Ubiña fui subiendo y tamién me resultó un poco complicao llegar a la cume. Sobre too una última canaluca na que tuvi que valime de les manes. (Nun sé cuantes veces me prometí nun volver a subir a un monte nel que tuviera qu'usales, pero...)
          De toes formes prestóme y pasé una bona porción de tiempu xintando daqué, viendo les marques de les fortificaciones de la guerra civil y dexando que los mios güeyos gociasen del paisaxe.
          La baxada hacia'l sureste paecióme más cómoda y disfrutando del paséu, caminando seliquino, acerquéme a la casa Mieres.
          Un bon día de monte y la confirmación cada día más evidente de que los años nun pasen gratis.
          De toes formes como diz Somerset Maughan  tamién tien dalguna ventaya. El que nun se conforma...

sábado, 21 de junio de 2014

La Mostayal (Per dos caminos distintos)

          Martes, 16 d'abril de 2014 y domingu, 4 de mayu de 2014          Peñerúes - La Boza - Llanu Fonderu - Llanu Cimeru - El Canalón - La Mostayal - Llanu Fonderu - La Boza - Peñerúes - Torrexón de Peñerúes - Peñerúes.
          Peñerúes - La Boza - Llanu Fonderu - Mayáu d'Ordiales - Vega Cotina - Mayáu La Piñera - La Mostayal - Pan de la Forca - Les Teixeres - Braña Gaméu - Llanu Cimeru - Llanu Fonderu - La Boza - Peñerúes.

          "Suaño colos Montes inaccesibles, los Mares alloñaos onde duérmese'l sol..." Henri Russell

          
Siempre tuviera ganes de baxar de la Mostayal per Les Teixeres y Braña Gaméu. Por falta tiempu o desdexamientu nunca llegaba'l día.
          Subiere y baxare bien de veces dende La Vara o Peñerúes pero nunca atopaba'l día de baxar pela canal que mos lleva a les Teixeres y la braña Gaméu pa completar un guapu percorríu circular.
          El martes 16 d'abril diba ser el día correxir lo que munches veces me propunxi. Con esi enfotu dexé'l coche nel bon aparcamientu de Peñerúes, a la vera'l polideportivu y del monumentu al montañeru.
          Entamé la escursión y al pocu de pasar La Boza la mio cabeza, que cambia con facilidá d'idees, díxome que si nun sería meyor subir per onde pensaba baxar.
          Imaxinao y fecho: cuando llegué al esvíu, per onde davezu s'anicia l'ascensu, siguí pel camín que sigue de frente y pel qu'en principiu pensaba volver.
          Al llegar a un prau qu'hai qu'arrodiar pa dir al alcuentru de la canal pela que se sube a Pan de la Forca volví a cambiar d'idea y aprovechando que'l monte taba bastante llimpiu de maleza tiré p'arriba llegando a La Mostayal per un camín imprevistu pero bastante prestosu.
          La baxada fíxila per una de les siendes más habituales y como atayare na subida y me sobraba tiempu añadí-y al paséu una visitina al torrexón de Peñerúes que siempre presta.
          Como dexara pendiente les mios intenciones del aniciu, taba obligáu a repitir la caminata y esta vez fíxilo como lo pensare'l primer día.
          Una de les escursionines que borro de les "miles" que tengo pendientes. Lo que nun quier dicir que nun la repita. Siempre son interesantes estos percorríos que tan cerca casa.
          Quedóme'l resquemor d'abandonar el camin principal poco dempués de Braña Gaméu y tener qu'engardiame con cotolles, escayos y felechos hasta poder baxar pa garrar la sienda que va pa La Boza.
          Creo que la mio opción postrera nun ye mui aconseyable sobre too al final de la primavera y en branu cuando abonda'l zarzal. Meyor siguir pel bon senderu.
           Otres dos guapes mañanes de paséu pel monte.

sábado, 7 de junio de 2014

Siempre presta volver al Monsacru

          Domingu, 27 d'abril de 2014         La Collá - Camín de la Llorera o de la Pastrana - Vega Les Capielles - Picu Ramiru o Cuitu Ramiru (Onde pon picu Monsacro) - Picu Llanu Villar (Onde pon La Fayona) - Picu La Fayona - Picu Mariellu - Picu Granda Madalena - Camín del Cintu - Los Yanos - Sienda debaxo la escuela escalada d'Otura - Otura - Cantu la Xerra - La Collá.


         "Montañeru que nun se equivoca, o nun va al monte o ¡menuda boca!"   Anónimo

          Decía'l montañeru suizu Erhard Loretan: "¿Cómo pue esplicase a la xente que nun xubió na so vida a un monte, por bien baxu que sía, lo qu'asocede ellí arriba?
          Un pensamientu asemeyáu téngolu siempre cuando toi nun monte  más o menos cercanu, perpatiau o nuevu pa min, de munchu o pocu altor...
          El Monsacru ye un sitiu tan cercanu a Uviéu, tan percorríu polos que mos gusta'l monte y vivimos nesta ciudá que casi paez que cuando  lu patiamos, esi día, nun salimos de casa.
         Ye un miradoriu perguapu de l'Asturies central y de munchos de los sos montes: Uviéu, Xixón, el banzáu de los Alfilorios, el torrexón de Peñerúes, los montes vecinos:  Garcilleru, Manteca, Magarrón, Llosoriu, Mostayal, Aramu o los más alloñaos de L.lena, Ayer,Casu, Ponga,...
         A min  préstame trotialu siempre y hasta dalgunes veces celebré  l'Añu Nuevu  dando un paséu per elli.
         Daquella siempre entamaba la miniescursión dende Los Yanos subiendo pela pista y volvía pel mesmu sitiu.
         Dende que una señal pon torgues p'aparcar nos Yanos empecé a dexar el coche na Collá y a subir pel Camín de la Llorera. La verdá ye que préstame más y una montonera veces fixi lo mesmo: Vega Les Capielles, picu Cuitu Ramiru, picu Llanu Villar y vuelta pela mesma sienda.
          Nunca fixere'l camín circular volviendo pel Cantu la Xerra nin pasare pelos picos Mariellu y Granda Madalena. Quiciabes esti cambéu d'itinerariu, xunío al mio estáu d'ánimu y al bon tiempu que taba, fixo d'esta escursión algo especial.
          Facía muncho que nun lo pasaba tan bien nun monte. Les sensaciones que se sienten nestos momentos namás que les saben los que tenemos la suerte de tener esta afición y podemos prauticala de cutiu.
          Ye bastante enguedeyada la toponimia que s'atopa de los nomes de los sos picos. A min paécenme fiables les esplicaciones de Caminando por Morcín y remítome a elles.
           Nunca subí dende Viapará y tengo facelo a nun tardar. De xuru que tamién ye una alternativa interesante.
          Tamién tien que ser guapo la variante qu'esplica nel so escelente blog Javier Villa Cienfuegos.
          Ye una llástima la llinia d'alta tension que con sos xigantesques columnes crucia esti guapu monte. Tendremos que tar sollertes pa que coses como éstes nun vuelvan  pasar. (Hai un proyeutu arrequexáu pola crisis que pretende franquiar la xerra Peñamayor).
          Una vegada más tengo que dicir que ye casi imposible pasalo meyor. Foi una mañana de monte pa nun escaecer.