Va prestame poner equí dalgunes de les munches semeyes que faigo nes mios caminates. Nun pretendo describir rutes nin dar conseyos sobre'l meyor camín pa faceles. N'Internet hai abondo d'eses informaciones y lo único que diba conseguir ye confundir.
De toes formes toi abiertu a responder a les entrugues que faiga daquién interesáu en dalgún de los mios paseos.
Fadré una introducción de caúna de les rutes.

miércoles, 5 de febrero de 2014

Alredores d'Uviéu: pel Narancu y daqué más. Ún de los mios paseos del colesterol 2

          Domingu, 22 d'avientu de 2013         Uviéu ( Ciudá Narancu) - Carretera'l Narancu - Samiguel de Lliño - Fonte Los Pastores - Colláu occidental del picu Paisanu - PR. AS 239 - Picu Paisanu - Cuyences - Poyana - Vía Renfe - Campu fútbol Santa Bárbara - Parque l'Acebera - Sienda l'Acebera - Puente Vieyu - PR. AS 239 - Cases de Llaviada - Cuyences - Fitora  - Villamexil - Barriu Tocote (Pumarín) - Ciudá Narancu.

          "Cientos de vegaes preguntáronmos por qué facemos esto. ¿Tú crees que nestos momentos entenderíen la nuesa respuesta? Da igual Iñaki, que mos entiendan o non, nós tuvimos la suerte de tener y sentir toos estos valores." Edurne Pasaban

          Paezme que facer exerciciu físicu crea dependencia. Nun creo que s'asemeye a la del alcohol, tabacu o otres drogues. Pero si que quiciabes puea igualase a dalgunes adicciones modernes: videoxuegos, internet, móvil, ludopatíes,...El casu ye que la sensación de bienestar que se siente durante y dempués d'un bon paséu desapaez y conviértese en malestar si pasen tres o cuatro díes sin poder facer una bona caminata.
          Yá dicía en "Ún de los mios paseos del colesterol" que a vegaes faigo paseos que m'apacigüen les ganes de caminar y en dalguna midida de monte. El Narancu, anque modestu n'altor, ye un cordal que pue dar ciertu xuegu montañeru.
          Lo cotidiano ye que camine tolos díes. Diez o doce kilómetros suel ser la media. Cuando taba n'activo, tando n'Uviéu, yera la Pista Finlandesa y la so prollongación l'escenariu qu'escoyía davezu. Nos díes curtios del tardíu y iviernu yera casi l'únicu recursu p'andar fuera de la ciudá de nueche. Solía allargar los paseos baxando per delantre la marmolería Cuyences pa volver a xubir al depósitu l'agua y volver pel mesmu camín.
          Facía munches otres variantes  según el tiempu que fixere o lo que se m'ocurriere nel momentu.                     Cuando llegaben los díes de más lluz solar, l'entamu la primavera, dirixía los mios percorríos al Narancu. Prestábame abondo ver pel Pevidal les families de xabariles, adultos y rayones, que fozaben y xugaben pente les vaques sin que nin unos nin otres s'alteriasen. Davezu siguía hasta la carretera Brañes y volvia per Llampaya, El Llano y Ules.
          De xemes en cuando facía esta mesma escursión o paecía. Pémeque, al menos yo, sacaba-y más xuegu a esti monte antes d'urbanizar el PR AS 239. Por esta razón nesta escursión salíme tolo que se m'ocurrió del camín principal. Pola mor d'esto, entafarré de barru'l mio calzáu poco dempués de cruciar la carretera y escoyer una esviación a manzorga de la pista del PR.
          El camín nun tien perda. Dempués de Samiguel de Lliño y xubir pel pindiu tramu asfaltáu que va a la fonte Los Pastores, préstame más el senderu de la mano izquierda que l'arrrodia y per una guapa viesca llega al colláu. Pue dise a mandrecha pela otra lladera, quiciás ye más curtiu pero a min nun me gusta.
          Llueu pel  PR AS.239, el picu Paisanu y bordiando pela mano drecha les instalaciones de RNE entamar a baxar pa la cara este del monte, cruciar la carretera y siguir pel PR  hasta un indicador kilométricu onde agarré un caminín a manzorga, usáu a maza por ciclistes, que se xunta otra vez al PR cerca Cuyences.
          En llugar de baxar pela guapa viesca que lleva a les Cases de Llaviada, pehí pasaré a la vuelta, síguí hacia Poyana.
          Cruciamos la carretera Villaperi, que pasa pencima la vía de Renfe que va a les canteres del Narancu, doblamos pa baxo pa caminar unos ochocientos metros a la vera'l ferrocarril hasta tomar una carreterina a mano izquierda pa pasar al llau del campu fútbol y metese nel parque l'Acebera.
          Un trechu pel parque pa baxar per una sienda que, dempués de pasar per debaxo la vía, va paralela al Nora hasta llegar al Puente Vieyu que cruciamos y entamamos otra vegada a caminar pel PR AS 239.
          Debaxo la marmolería dexamos el PR pa siguir con direición Fitoria, Villamexil, Pumarín y acabar la escursión.
           Nun foi una xenuina xornada de monte pero prestóme.

3 comentarios:

  1. Bona ruta. Nun ye muy diferente a les que, delles vegaes, faigo yo pol Naranco, pero nunca fui po la vía el tren. Ye bona idea.
    Un saludu

    ResponderEliminar
  2. Últimamente menos pero fae unos años, nos díes llargos, como nun podía entamar a caminar hasta les seis de la tarde allargaba munches veces la pista finlandesa hasta'l parque l'Acebera. El camín al llau de la vía ye ampliu y como pasen pocos trenes úsalu xente en cantidá. La vuelta solía facela pel mesmu sitiu o pela Corredoria.
    Buscado-yos les coses positives la mayoría los paseos puen ser prestosos.
    Un saludu.

    ResponderEliminar
  3. Que imagenes más bonitas, con el contrate de los colores verdes y anaranjados.Un saludo

    ResponderEliminar