Va prestame poner equí dalgunes de les munches semeyes que faigo nes mios caminates. Nun pretendo describir rutes nin dar conseyos sobre'l meyor camín pa faceles. N'Internet hai abondo d'eses informaciones y lo único que diba conseguir ye confundir.
De toes formes toi abiertu a responder a les entrugues que faiga daquién interesáu en dalgún de los mios paseos.
Fadré una introducción de caúna de les rutes.

miércoles, 1 de octubre de 2014

H.ultayu

          Vienres, 11 de xunetu de 2014          Llagu Ercina - La Veguina - Cueña Las Bobias - Mayáu Las Bobias - Fonte Canaleta - El Reguerón dexando a manzorga'l mayáu Redondiella - Las Reblagas - Altu Las Campizas - Les Abedules - Colláu del H.itu - Camín daqué caóticu (por cuenta la borrina) hasta cume'l H.ultayu - Cabeza Corrobre - Colláu Les Cruces - La Vallera - Vega d'Ariu - Refuxu Marqués de Villaviciosa - Salida con direición norte con intención de volver pelos mayaos de Mohandi, Vega Maor,..., Belbín y, cola llercia a la borrina, vuelta al  camín mañaneru a traviés del monte: Las Campizas - Las Reblagas, El Reguerón,... - Llagu Ercina. 

Cosadiella:
          "Nun ves el sol, nun ves 
la lluna, y si
ta nel cielu nun 
ves cosa dalguna.
(La borrina)

          Nun sé cuantes veces pensaría que'l sitiu de cualquier cordal onde tea ye'l más guapu del mundu. El casu ye qu'esa reflexón siempre la faigo cuando camino per bien de viesques, valles, campes, lladeres, aristes o cimes.
          De toes formes dalguna vez, falando con daquién coles mesmes aficiones que les míes, entrugámosnos  cual ye'l monte con meyores vistes. Y anque, según el dichu, "pa gustos fixense colores" en más d'una ocasión salió'l H.ultayu como'l meyor miradoriu d'Asturies.
          Seya como seya yá tenía ganes de volver pa gociar del camín y sobre too de les espectaculares panorámiques qu'hai dende esta cume. Tamién tenía pensao que la escursión fore circular volviendo pelos guapos mayaos de Mohandi, Vega Maor, Arnaedo, Parres y Belbín.
          Quería facelo antes qu'activasen el plan de tresporte a los Llagos de Cuadonga y nun acababa d'asentase'l tiempu. Daqué fartu d'esperar un bon pronósticu meteorolóxicu elexí un día de los, en teoría, meyores.
           Nun hubo suerte. Salí del Ercina con dalgo borrina pero nun mui trupa lo que me facía pensar qu'ensiguida despexaría del too. A midida que diba subiendo a veces venía daqué orpín y la nublina nun desapaicía.
          Dende'l colláu del H.itu nun se vía'l monte. Asina y too nun cambié los planes que yeren nun baxar a Vega d'Ariu, eso quedaba pa la vuelta, y subir dende ellí. De manera que l'ascensión, a pesar de nun perdeme nin arrodiar muncho, fue un poco enguedeyada y por eso pienso que'l track nun ye'l meyor.
          Na cume únicamente la satisfaición que se siente cuando se llega a la parte cimera d'un monte. Les vistes quedaren pa otru día. ¿Qué se va facer?
          La baxada hacia Vega d'Ariu foi munchu más fácil y sin dificultá. Hai munchos h.itos. Alguna parada pa ver la sienda'l Cares qu'apaicía y desapaicía. Un pequeñu descansu nel refuxu y ensiguida a caminar porque la vuelta prevista yera llarga.
          Nun andare más de quinientos metros cuando tomé la decisión de volver al camín de pela mañana. Metíame mieu la borrina y nun me prestaba muncho la posibilidá de perdeme. Nun sé si la intuición montañera, que taba bien orientáu o les dos coses xuntes, el casu foi que nun me costó atopar el senderu sin tornar al refuxu.
         Sin nengún problema, anque tovía con menos visibilidá qu'al dir, acabé la escursión col pensamientu volver.
          Eso yá será pal añu que bien. Anque hai tantos paseos pendientes... Como dixera munches veces: cada día más... Too s'andará y sinon pelo menos la ilusión nun la perdemos...

2 comentarios:

  1. Bona ruta Arturo... nun xera cenciella andar pela borrina a lo xole. Ficiste perbien en tornar pel camín sabío. Ye una fastera complexa lo d'aportar a vega Maor dende'l refuxu. Un nota toponímica... en los Picos... y casi qu'en cualesquier llugar d'Asturies... si dalgo ta con nome tipu roble... ye robre de rubrum, roxu. Los corrobres siempre son de cueves col paré roxu. Un saludu

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracies pol to comentariu y la aclaración toponímica. Yá ta correxío.

      Un saludu

      Eliminar