Va prestame poner equí dalgunes de les munches semeyes que faigo nes mios caminates. Nun pretendo describir rutes nin dar conseyos sobre'l meyor camín pa faceles. N'Internet hai abondo d'eses informaciones y lo único que diba conseguir ye confundir.
De toes formes toi abiertu a responder a les entrugues que faiga daquién interesáu en dalgún de los mios paseos.
Fadré una introducción de caúna de les rutes.

sábado, 11 de mayo de 2013

La Mostayal

          Domingu, 5 de mayu de 2013          La Vara - Vega Bobies - Brañacé - Pandelaforca - Picu Espín - Canal de la Mata - La Mostayal. (Dir y venir)

          "Quién escuchó dalguna vez la voz de los montes, nun la escaez nunca más." 
           Proverbiu tibetanu

           Disponiendo de pocu tiempu, dir a un llugar cercanu, foi l'arreglu pa facer una prestosa patiada pel monte.
           Perdí la cuenta de les veces que tuvi la suerte de poder disfrutar d'esti sitiu tan guapu.
           Pémeque  namái  qu'una vez baxé contrariáu. El motivu, naquella ocasión, foi la borrina y les poques facultaes que tengo pa orientame neses condiciones.
           Subiera dende Peñerúes y, por mieu a perdeme, baxé per La Vara y pola mor d'ello, tuvi que facer una llarga patiada pela carretera  pa llegar al coche.
           Por fortuna esta vez, facía bastante bon tiempu, y prestóme a esgaya.
           Pue facese la patiada más curtia tovía porque, agora hasta Vega Bobies ta asfaltao y, pue xubise en coche sin problemes.
            Tamién hai la posibilidá d'optar a facer una escursión más llarga empezando pela ruta Les Xanes y entamando l'ascensión per Pedroveya.
            Per tol camín y sobre too dempués de Pandelaforca hai unes vistes ablucantes: Los valles de Morcín, Riosa, Ribera d'Arriba, Quirós,... El cercanu Monsacru, el Llosoriu, Peñamayor, el Sueve, Los Picos, el restu la xerra l'Aramu, la xerra de Tene y de Caranga, La Sobia , Gradura, montes de Proaza, Teberga, Yernes y Tameza, Somiéu, Belmonte,...Uviéu, el Narancu...
            Nun sé'l motivu, pero préstame muncho la peña Mosquil, que fae que m'alcuerde de picos muncho más conocíos.
            Tamién me gusta'l guapu mayáu de Brañacé, coles sos cabañes, que nun canso de retratar.
             En definitiva, ye un monte al que siempre quiero volver.

             

2 comentarios:

  1. Hola Arturo, otra guapa pateada, bien cerquina de casa. Que por cerca nunca entamamos facela. Estes fotos anímennos a patiala. Guapes fotos. Un abrazu.

    ResponderEliminar
  2. N'efeutu. Nos últimos tiempos yo toi tratando de correxir esi fallu. Nun fae falta alloñase muncho p'atopar sitios perguapos.
    Un saludu.

    ResponderEliminar